A LA VENDA LA CASA QUE DIBUIXÀVEM QUAN ÉREM NENS.
Enrere queden aquells anys d'infantesa, de puresa emocional, de simplificar el que volíem i el que no i amb que poc érem feliços. Somreíem i gaudíem jugant a la pilota, saltant a corda, fent cabanes fantàstiques entre arbres i matolls i quan ens demanaven que dibuixéssim una casa, dibuixàvem una casa de dos plantes, amb una porta molt gran, molt gran, amb finestres a tots els costats, amb una teulada de dos vessants i una sortida de fums de la xemeneia a la part superior d'ella. A la casa s'hi accedia mitjançant un caminet que només arribava a aquella casa, únicament a ella. Enmig del camí un pontet per salvar aquell rierol que pintàvem amb un color blau intens. Darrere d'ella dibuixàvem el perfil d'unes muntanyes que protegien dels forts vents la nostra casa. Al costat d'ella no podia faltar una filera d'arbres fruiters, a mi m'encantava pintar amb un vermell passió les pomes en un d'ells que donaven fruita tot l'any. El terra el coloríem entre verd i marró, sempre hi havia roses i margarides i una taula que no podia faltar perquè ens servissin l'esmorzar, el millor àpat de tot el dia!. No hi ha millor mos que l'esmorzar quan ets nen, aquell moment de repòs enmig del joc, aquell got d'aigua fresqueta recent sortit del pou que també solíem dibuixar. Aquesta és la casa que dibuixàvem quan érem nens, doncs l'he trobada.
Una casa al final d'un camí, justament creuant un rierol, al cor de la comarca del Priorat, bressol dels millors vins qualificats de la nostra terra, al seu poble més emblemàtic, Porrera. La Masia amb façana de pedra es troba enmig de gairebé dues hectàrees de terreny privat sense necessitat de tanques ni murs, la mateixa geografia del terreny la protegeix lliure i fèrtil.
No em permetin que per més temps els continuï explicant com és, n'hauran somiat amb ella infinitat de vegades, l'hauran pintada en múltiples ocasions, la casa amb terreny que els he fotografiat per a vostès, perquè sàpiguen que existeix, que l'he trobada. Existeix aquella casa que serà el seu nou refugi, la seva nova il·lusió i si ho desitgen la seva nova llar.
No seré jo qui els digui el que faran o deixaran de fer en ella, vostès ho saben perfectament i des de fa temps. L'únic que faré és acompanyar-los i mostrar-los el camí cap a ella.
Finalment, una reflexió molt personal, crec que només hi ha dos tipus de persones que sempre diuen la veritat, els borratxos i els nens. Els acabo de presentar en exclusiva la venda de la casa que pintàvem quan érem nens.
Concert una visita, els atendré amb molt de gust. La seva immobiliària amb més de 25 anys d'experiència.
