Casa 299 m2 solar de 524 m2, 6 habitacions, 3 banys, 1 bany auxiliar, cuina office, saló 55 m2, calefacció, aire condicionat, piscina, garatge, àmplies terrasses. orientació Sud
Sant Boi de Llobregat (en català i oficialment, Sant Boi de Llobregat) és un municipi espanyol de l'àrea metropolitana de Barcelona, a la província de Barcelona (Catalunya, Espanya). La seva població és de 82 142 habitants (INE 2017). Situat al delta de l'Llobregat, limita amb Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Joan Despí. Respecte a l'entorn natural, el territori és banyat per les aigües del riu Llobregat i, tot i trobar-se en la plana conformada pel delta destaca la muntanya de Sant Ramon (293 m) i, sobretot, Can Cartró (338 m), on es troba el punt més elevat del municipi, així com la Muntanyeta (72 m), que es troba al mig de la zona urbana, encara que manté la seva vegetació (principalment de pins) i un monticle proper a riu, lloc en el qual es trobava un castell des del qual els musulmans van controlar la zona en l'Edat Mitjana. La ciutat compta amb diverses línies locals d'autobús (SB1, SB2 i SB3), les quals són de recent creació i a les quals cal sumar altres de caràcter metropolità que uneixen el municipi amb altres ciutats com Barcelona. També comunicat per tren, compta amb dues parades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Sant Boi i Molí Nou) i és lloc de pas de l'AVE. Ja fa algun temps, les administracions locals i autonòmiques van anunciar la seva intenció de crear la línia 12 de metro de Barcelona (la qual tindria tres o quatre parades a la ciutat: Ciutat Cooperativa, Plaça de la Generalitat i Plaça Catalunya, amb la petició de crear una altra parada en Torrelavila) però després de diferents problemes sembla ser que en lloc de construir una nova línia de metro, s'ampliaran les diferents línies existents. Les primeres restes humans en el territori que avui dia ocupa la ciutat de Sant Boi daten de segle VI a. C., encara que no va ser fins a l'època romana (des del segle I a. C. fins al segle V) quan els territoris es van convertir en una zona pròspera, ja que en aquell temps el mar arribava fins al que avui és Sant Boi, fet que va afavorir el seu desenvolupament. D'aquesta època ens han quedat les termes romanes. El samboyano més antic de què es coneix el nom és Iulius Anicetus, qui a la fi de segle I a. C. fabricava i comercialitzava àmfores amb vi, trobades fins i tot a Roma. El domini àrab sobre el territori que avui és Catalunya es va estendre des d'inicis de segle VIII fins a mitjan el segle XII. El domini va concloure amb la reconquesta de Tortosa al 1149. Durant aquesta època la ciutat es deia Alcalá Alcalá (en àrab,'castillo'). La ciutat va ser un punt estratègic per controlar el delta de l'Llobregat, és a dir, la zona sud de Barcelona. Mentre ciutats veïnes van ser reconquerides pels cristians, formant el que es coneix com Catalunya Vella, a l'quedar Sant Boi a sud de l'Llobregat, va romandre algun temps més sota domini musulmà. L'any 965, la parròquia de Sant Baldiri ja apareixia documentada al cartulari de Sant Cugat. A la fi de segle X, el domini àrab a sud del riu Llobregat hi havia concluido. Després de ser reconquerida pels cristians, la població es va concentrar en dos nuclis: La Sagrera: al turó de l'castell i al voltant de l'església de Sant Boi. Pobla Arlovina: al voltant de la c. / Major, que ha estat el centre de la ciutat fins al s. XX. C. Ja en l'Edat Moderna, en Sant Boi es comencen a construir nombroses masies, tant al nucli urbà existent com al camp, que actualment ha passat a ser el barri de Marianao i el barri Centre. També en aquesta època s'instal·la un dels primers convents.
