CAS-502, ES VEN CASA A CALIG. Es distribueix en dos habitatges, planta baixa saló/menjador, cuina individual, dues habitacions, un bany, planta primera, saló/menjador, cuina individual, dues habitacions i un bany, a la segona planta hi ha una guardeta i la terrassa.
Geografia
Pòrtic de l'església parroquial de Càlig
Situada a l'extrem septentrional de la Comunitat Valenciana, la vila de Càlig està situada damunt un turó de 123 m. sobre el nivell del mar.
El seu terme està format per turons amb pendents de vegades pronunciats i de planes escasses obertes al cerç, vent fred procedent d'Aragó. El clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les altures més representatives són les formades pels turons de la Tossa (169 m. ) les Forques (185 m. ) i la Somada (194 m. ) el Mas de Vernet (204 m. ).
A causa d'aquesta singular distribució del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, la sortida de brolladors i petites zones pantanoses i la formació de nombroses sèquies per on es canalitzen les aigües. Al vessant nord, al costat mateix de la població, hi ha el riu Sec o rambla de Cervera, que procedent de la comarca dels Ports de Morella, recull les aigües torrencials i la dels barrancs que aflueixen a la seva llera.
La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Aquí creixen el matoll, esbarzer, argelaga, baladre, margalló, fonoll, farigola, romaní, espígol, coscoll i l'alzina, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fesomia característica i atraient.
No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent l'AP-7 i després la CV-135.
Història
Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar a la denominada ballia de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Ordre de l'Hospital des del 1234 fins al 1319, ia l'Ordre de Montesa des del dit any fins al segle xix. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel Gran Mestre hospitalari el 12 de juliol de 1234 juntament amb Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'11 de gener de 1540 va ser erigida a vila independent. El 1649 va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors.
