Excel·lent habitatge de 3 habitacions orientada a l'oest, molt lluminosa i assolellada.
Totalment exterior i en perfecte
estat de conservació.
Disposa de 3 habitacions, ampli saló menjador, 2 banys un d´ells suite, cuina independent, safareig i 2 balcons a Avenida Vives Llull.
Calefacció individual per radiadors, aire condicionat.
Plaça de pàrquing i traster incloses al preu.
Situat a pocs minuts del centre de la ciutat prop de supermercats, farmàcia, col·legis.
No deixis de visitar-ho.
Joan Vives i Llull, va néixer al si d'una família sense tradició plàstica.Durant la seva infantesa i joventut només va poder rebre classes de dibuix dels mestres Francesc Hernández Sanz i Pere Pax, en un temps en què la producció plàstica a Menorca era molt escassa.La seva vida va canviar quan, en una revista d'arts anglesa anomenada The Studio, va veure un quadre del català Anglada-Camarasa, el qual residia a Pollença.Convençut que el volia conèixer, va marxar el 1925 cap a Mallorca.En arribar, i gràcies a la carta de recomanació que li va fer Francesc Hernández Sanz, que coneixia el mestre Anglada, Vives Llull va entrar a la seva escola, anomenada Escola de Pollença.En aquest ambient i amb les influències del mestre i dels seus companys, es va formar el seu estil pictòric, de temàtica paisatgística i amb tendència neoimpressionista.Així, doncs, va ser el segon menorquí, després de Pasqual Calbó i Caldés, que es va formar fora de Menorca.
Al cap de cinc anys de residir, el seu germà va anar a buscar-lo per tornar-lo a portar a Menorca, al si d'una família que no va entendre l'afició artística de Vives Llull, ja que esperaven que treballés del que era comú en aquella època ( professió liberal, mariner...) Va començar, doncs, uns anys de cloenda i aïllament a l'illa.Per viure-hi, va exercir de professor de dibuix a l'Institut de batxillerat de Maó, i va assumir responsabilitats de director de l'escola municipal.A més, tenia una petita botiga d'antiguitats i joieria, gestionada per la dona Antònia Campomar, però assessorada pel seu marit.Aquests treballs li van permetre seguir amb la seva afició al dibuix fins a l'any de la seva mort el 1982, fent algunes exposicions per l'illa i, de vegades, en algunes ciutats de la Península Ibèrica.
