Es venen dos pisos nous a estrenar als afores de Llaurí, a 10 minuts amb cotxe de les platges de Cullera i a 35 minuts de València. Zona molt tranquil des que van construir la bifurcació, als peus de la Serra de Llaurí. Edifici de dues altures amb quatre habitatges en total, cada habitatges de tres dormitoris, dues cambres de bany complets, terrassa, saló menjador de grans dimensions, traster, terrassa general, plaques solars per escalfar l'aigua i així tenir una estalvi en la factura elèctrica. A més de l'habitatges, a la planta baixa, es ven un local comercial o garatge, a peu de carretera d'uns 45m² en 7.000,00 € a part de l'preu dels habitatges. Si s'adquireix els dos habitatges, es REGALA el local comercial. Si només adquireix un habitatge i desitja el garatge, el seu preu és de 7.000,00 €. El preu de cada habitatge és de 120.000,00 €. Els habitatges es venen totalment moblades i equipades, amb el seu traster i llestes per entrar a viure. Un habitatge amb pre-instal·lació de l'aire condicionat i l'altra instal·lat.
Situat a peu de la Serra de Llauri.
La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el nucli de població, participa de la plana i de la muntanya.
Des de dalt de l'Cavall Bernat (584 m.), Situat a l'extrem nord de el terme municipal de Llaurí fins a la sèquia, a l'extrem nord, se succeeixen el juràssic, el cretaci i el quaternari. Dominen els materials calcaris i el sòl és pedregós, excepte en les seves parts més baixes.
A la muntanya neixen les fonts de Sansofí, de la Penya i de el Gripau. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i úmero, que s'uneixen per formar el de Cambrils.
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per enllaçar amb la CV-510.
Les restes més antigues corresponen a l'època romana. Hi ha notícies que en la partida d'Safarejot van aparèixer fa ja molts anys ceràmiques i altres materials que van ser destruïts a l'realitzar una plantació de tarongers. Altres restes semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.
L'origen de la població és d'època islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim v segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscos. Després de l'expulsió dels moriscos, el rei va donar les terres a Luis de Vich, qui les va repoblar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seva família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.
Quan l'expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos masos identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí aconseguir la xifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia ascendit, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. Al segle XIX va duplicar el nombre d'habitants (963 el 1897 i 959 el 1900).
Enviar comentarios
Historial
Guardadas
Comunidad.
