Autentica casa palau històrica | vistes a la muntanya.
Amb la torre del segle XIV, i casa històrica amb gran pati, del segle XVI, és una oportunitat única.Sempre ha estat una residència familiar des de la construcció original.Això ha permès que encara es conservi substancialment en condicions autèntiques.
Amb cinc plantes en total, la primera, de més de 500 metres quadrats, acull moltes de les estances principals per viure en aquest entorn històric.
En total, el palau té 1.892 metres quadrats construïts, sense comptar-hi el gran pati, i 3.136 metres quadrats si s'hi inclou el pati.El gran edifici auxiliar (per a reforma integral per dins), La Casina, compta amb 266 metres quadrats en dues plantes i és obra del prestigiós arquitecte Luis Bellido.Més de 78.000 metres quadrats de terrenys ho circumden.
Els extensos terrenys que acompanyen la propietat no són actualment edificables.Tot i això, a propietats similars se'ls ha permès alguna construcció nova, sempre dins dels terrenys existents per fomentar el turisme, en el cas que es convertís en hotel.Ja hi ha un edifici adjacent - esmentat anteriorment i separat de la casa principal i dins del terreny, que podria convertir-se en allotjament addicional.
El palau es beneficiaria de renovacions sensibles.
Es va estudiar convertir-lo en un hotel de luxe, que tindria 42 habitacions.
Història
Aquesta casa palau que va ser del prestigiós economista i escriptor asturià Valentín Andrés Álvarez, ha estat des del 1883 fins avui en mans de la mateixa família.
D'aquí era Garcí Fernández de la Doriga, que el 1378 va representar Sales a la Junta General de concejos asturians.Testimoni de múltiples llinatges són els diversos escuts: García de Doriga, Valdés, Tineo, Queipo de Llano, Quirós o Miranda.
Va ser el sogre de D.Valentín Andrés i gendre de Fernández Bao, D.Indalecio Corugedo Fernández, que va dur a terme una reforma integral del complex als anys finals del segle XIX i els primers del XX segons el gust de l'època.
Fruit d´aquell moment és el parc d´estil francès, el menjador modernista, o el grandiós bany portat de l´Exposició Universal de París l´any 1.900.
En època més propera, Valentín Andrés Álvarez, deixeble de D.José Ortega i Gasset, rebria innombrables amics per a amenes tertúlies regades amb sidra elaborada a la propietat, com Federico García Lorca.'A l'interior de la seva alta torre, jugàvem una partida de billar', escriuria Benjamí Jarnés.
Clara mostra d'edificació senyorial medieval, el palau de Doriga compta amb una torre quadrada construïda a finals del Segle XIV (va ser una de les poques torres que els Reis Catòlics no van ordenar tirar avall per prevenir rebel·lions nobiliàries) i un palau del Segle XVI que es estructura al voltant d'un pati amb grans columnes toscanes que sostenen l'entaulament del corredor obert del pis principal, on es desenvolupa fonamentalment la vida diària.
Envoltat d'un parc tancat per un mur emmerletat i amb una senyorial portada també del segle XVI, acull al seu recinte una edificació annexa, que es deu al prestigiós arquitecte Luis Bellido, autor entre altres obres de l'Escorxador de Madrid, actual centre cultural.
Ens trobem, en definitiva, amb un interessant conjunt, mantingut des de segles com a habitatge en mans particulars, cosa que ha permès que puguem admirar encara, en bon estat de conservació, enteixinats, terres de fusta i mobiliari originals del segle XVI o intervencions qualificades amb manifestacions artístiques posteriors.El pas dels segles i les contínues guerres no han suposat cap obstacle per a la seva pervivència.
