Una petita obra mestra habitable en un entorn excepcional.
Una casa com aquesta transcendeix la funció pràctica i es converteix en un reflex dels anhels, experiències i emocions dels seus habitants.Cada aspecte cobra un significat profund i simbòlic que connecta amb la ment de l'individu i la seva relació amb l'espai.
La casa, ubicada a un conjunt residencial d'origen cooperatiu construït el 1984, s'erigeix ?com un testimoni arquitectònic i emocional.L'enorme jardí comunitari central amb piscina possibilita la trobada, si voleu.La casa mateixa, un dels quatre habitatges als vèrtexs del rectangle, representa una individualitat dins de la col·lectivitat, recordant com cada individu és part d'un tot però també en té la singularitat.
La morfologia de la casa, amb els seus flancs adossats i la reculada des del carrer, destaca la dualitat entre el que és públic i el que és privat.Les dues façanes vistes, una cap a l'interior protegit d'ús comú i una altra cap a l'espai exterior privat, encarnen la dicotomia entre el món interior i l'exterior.L'antejardí i el mur de separació subratllen la frontera amb el món exterior, inspirant un sentiment de protecció i pertinença.
El petit pati interior, el cor de la casa, reflecteix la relació de l'individu amb el temps i la natura.La disposició de les habitacions al voltant d´aquest pati captura el moviment del sol i les estacions, connectant la vida de la casa amb els cicles naturals.El jardí privat afegeix una altra capa de significat, proporcionant espais de tranquil·litat i reflexió, incloent-hi un jardí zen que convida a la meditació.
La disposició dels espais habitables basada en lús, atorga un sentit de vida i evolució a la casa, podem dir que és una casa "viva".L'asimetria dels espais malgrat la geometria simètrica afegeix un toc de vitalitat i autenticitat.Aquesta dinàmica reflecteix com les activitats i les necessitats dels habitants modelen la casa en comptes d'estar lligades a un disseny estàtic.
La planta baixa acull habitacions, saltes, un saló de doble alçada i un menjador, cadascun amb la seva pròpia personalitat.L'estudi/biblioteca que abraça la llum i el silenci del pati interior connecta la ment amb l'espai i el temps.La planta alta es converteix en un santuari personal.Des de l'estudi/ blibliotecal, passant per l'habitació single amb la cambra de bany, fins a la suite principal amb la zona de vestidor, avantsala, cambra de bany amb sauna i terrasses, cada espai convida a la introspecció i al benestar.
Des del punt de vista tècnic, la casa compta amb calefacció i aire condicionat sectoritzat.A més, se l'ha dotat d'un sistema de depuració d'aigua que manté una pressió constant, sense veure's afectada per la simultaneïtat de l'obertura de les aixetes.En ser aquesta una casa pensada per i per als mateixos interessats, les qualitats són òptimes, des de les fusteries de fusta fins als fonaments, constituint una excepció notable que la diferencia àmpliament d'altres habitatges amb què es pretengui comparar-la.
Potser com diria G.Bachelard, aquesta casa es converteix en un espai íntim on la memòria, la imaginació i les emocions s'entrellacen, donant forma a un lloc que no és només un estatge, sinó un reflex de la vida interior dels qui l'habiten.
El claustre del Reial Monestir de Santa Maria, un espai tranquil i serè on els monjos solien meditar i pregar, ubicat a passos d'aquest habitatge excepcional, segurament ha servit de font d'inspiració per crear aquest conjunt.Fundat l'any 1237 pel rei Jaume I d'Aragó després de la conquesta de València, el Monestir s'erigeix ?en un lloc de gran importància estratègica i religiosa.Durant segles, va exercir un paper fonamental en la defensa de la costa valenciana i en la protecció de la ciutat de València dels atacs.
