Un mas és molt més que una gran casa aparentment vella.Actualment, podeu respondre a tot tipus de necessitats: gaudi personal, reunions, tallers o esdeveniments.Tot això, combinant elements antics amb la major modernitat i comoditat possible.Però per entendre què és realment una masia cal conèixer la seva història.Benvinguts a la MASIA CAN DORI.
Vaig al cotxe direcció Canyelles, un amics m'han comentat que un familiar seu vol vendre un trosset d'història.Ja m'ha anticipat que veuré una cosa molt singular, una mica d'una altra època on tot era més senzill sense tantes complicacions com ara.
En arribar veig una plaça totalment buidada on aparco a la porta amb facilitat.Em sorprèn la preciosa façana típica de masia catalana, mediterrània, on pot arribar a ser tan reposada i assolellada que de vegades, les masies allotgen, tocant les seves pedres, un taronger o un llimoner ia la dreta hi sol haver figueres velles o moreres.En això em surt a rebre Antonia i Pepe.Com em veuen mirant les moreres em pregunten si sé per a què serveixen.Sóc un absolut desconeixedor pel que faig cara de no saber la resposta.En Pep m'explica que a l'estiu serveixen perquè els pagesos facin, a l'ombra clara, una migdiada.Jajaja Doncs té lògica.M'ensenya amb orgull un rellotge de sol on puc llegir "Restaurant Masia Can Dori 1790".De debò! Un any després de la revolució francesa.Estem parlant d'una Catalunya on començava la revolució industrial i viure en una masia responia a la pagesia o als patrimonis dels que venien de tant en tant i en deixaven a masovers la cura.És clar que Antònia i Pepe això no ho van viure.A canvi m'expliquen anècdotes dels seus meravellosos anys al peu del canó.Fem especial esment a la porta.Sempre a la façana principal, orientada al migdia: un gran arc de mig punt format per grans dovelles, pedres llaurades en forma de falca per formar arcs o voltes.És una experiència només creuar-la.Després veurem les eines, els garbells, els sacs on l'utilitzaven de sala especial per a grups selectes.El motiu era la gran xemeneia que dóna foc a l'habitació.A la dreta trobem l'antiga barra del bar per la connexió amb el jardí davanter.A l'origen havia de ser on guardar els estris del camp.Totes les masies d´aquest període, a continuació ens solem trobar el vestíbul, sempre situat al centre de la planta baixa.En aquest cas a més com va actuar de restaurant, les cuines són enormes on es nodreix de sortida directa al jardí del darrere ia la zona de cambres refrigerades amb moltíssim espai, amb encant entre arcs i voltes catalanes.Tornem al vestíbul i ens fixem en dues sales amb voltes.Aquest va ser ampliat l'any 2000 per respondre a la gran demanda del restaurant.Pepe m'explica com podien cabre tantes persones i que mai paraven de donar menjars, una darrere l'altra.Aquí treballava tota la família i encara que hi havia moments de tensió, ell ho recorda amb un somriure a la boca i els ulls totalment vidriosos.Tota masia catalana deu disposar d'unes "golfes". Aquesta no serà menys.En pujar unes escales ens trobem amb dos espais singulars.El primer són els famosos golfs amb bigues de fusta i terra de fang cuit.Aquí és on guardaven totes les estovalles.En aquesta primera planta disposem d´uns grans banys separats i al final la sala més sublim que mai podràs trobar.
