Terreny en venda a calle De Can Bosch de 1025 m²

Solar 1.025 m2 ample 16m2 llarg 64m2, màxim edificable 358m2 205 m2 ocupació màxima (20%), planta baixa + 1 6m d'alçada màxima, disposa de 624m2 de sòl lliure privat, no edificable Rubí és un municipi espanyol de la província de Barcelona, situat a la comarca del Vallès Occidental, a Catalunya. Es troba situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa, a l'est amb Sant Quiric de Terrassa a l'oest amb Castellbisbal i Ullastrell, i al sud amb Sant Cugat del Vallès. Amb més de 74 000 habitants, Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapitals (Sabadell i Terrassa) i Sant Cugat; la dotzena de la província de Barcelona, la setzena de Catalunya i la centèsima d'Espanya. El nom actual segons els historiadors prové del nom Rivo Rubeo, que s'ha trobat en algunes restes romanes. Aquest nom en llatí seria traduïble per riera vermella en referència a l'argila que la riera de Rubí arrossegava per la llera. Els primers assentaments daten de finals del segle VI a. C. La població de l'època era d'orígens laietans i es troba a les ruïnes del Poblat iber de Can Fatjó. Segons els darrers corrents arqueològics aquesta podria ser Rubricata (grec ?ß?ata), una ciutat laietana al marge del riu Rubricatus que va ser situada per Claudi Ptolemeu a la Tarraconensis ja al segle II. La ciutat com a tal és d'origen romà, tal com ho testifiquen les moltes àmfores trobades al seu territori. La creença sobre l'origen del nom procedeix de la riera, antic riu Rubeo per als romans. La documentació escrita més antiga que cita Rubí és de l'any 986. L'església de Sant Pere (patró de la ciutat) va ser construïda cap al segle X, igual que el castell (d'origen àrab). A l'abric de tots dos es van construir masies on es va cultivar la terra i posteriorment un nucli urbà estable al voltant de l'església de Sant Pere. Monument a les víctimes del 1962. El 25 de setembre del 1962 la ciutat de Rubí es va veure embolicada en el que es recorda com la catàstrofe hidrològica més gran d'Espanya. La riera de Rubí es va desbordar provocant un desastre que va provocar 815 morts (incloent-hi desapareguts) d'un total de 2648 a tot Catalunya. El succés es va produir en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs i els seus afluents al curs baix. S'han registrat 212 mm de precipitacions en menys de tres hores amb una intensitat màxima de 6 mm/min. Es van comptabilitzar un total de 441 morts, 374 desapareguts i 213 ferits, la majoria veïns de Terrassa (Les Fonts) i Rubí. Per ciutats el 90% del total de pèrdues es va distribuir entre Sabadell 40%, Terrassa 30% i Rubí 20% aproximadament, el 10% restant es va repartir per la conca del Besòs i altres llocs puntuals com el Prat de Llobregat. Aquestes pluges van provocar que les diferents rieres que provenen de Sant Llorenç del Munt i altres, i s'uneixen a Matadepera i Terrassa causessin el posterior desbordament de la riera a la ciutat de Rubí provocant així el nombre més gran de víctimes i desapareguts. La causa de la tragèdia va ser la urbanització de les lleres d'avinguda de rieres i torrents. A Rubí la riera va recuperar el seu antic llit desviat el 1850 per salvaguardar la part baixa de la població. Aquest canvi de la llera de la riera amb el pas dels anys va caure en l'oblit dels habitants i governants de Rubí en part pel fet que es va fer amb moviments de terres i sense construccions d'obra civil. El llit antic de la riera havia anat sent ocupat per habitatges, especialment des de 1930. Uns 105 habitatges situats en aquesta zona anomenada 'l'Escardívol' van desaparèixer en pocs minuts la nit del 25 de setembre de 1962. Per reallotjar els afectats per la inundació.